Categoría: Educació

Com citar les referències bibliogràfiques

Aquesta entrada explicarà com citar les referències a les fonts d’informació que consultem per realitzar els nostres documents. Aquest és una adaptació del model APA (American Phycological Association), basat en l’adaptació que fa la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR).

L’adaptació que aquí explicaré no pretén més que ser el model simplificat que demanaré en els treballs que m’han de presentar els alumnes. Per això no tindrà l’exigència del model APA estàndard, i estarà adaptat al nivell educatiu dels alumnes de Cicles Formatius.

Els textos que siguin de pròpia creació, fruit de la recerca i desenvolupament propis, no caldrà que siguin citats.

En el cos del text

Si el text presentat té una còpia literal d’un altre document, caldrà posar entre cometes el text copiat, i afegir al final el nom de l’autor, i la data de publicació.

Per exemple:

«Els primers ordinadors moderns van ser construïts a mitjans del segle XX, coincidint amb la segona guerra mundial, i des de llavors no han parat d’evolucionar i implantar-se, fent-se un lloc de vital importància en l’actualitat, tant en l’espai tecnològic, com en el social.«

Xavi Gaya, 2019

Taules, gràfics i figures

Quan inclourem una taula, gràfic o figura provinent d’una font externa d’informació, caldrà que incloguem el títol en la part superior, i l’autor i data de consulta en la part inferior.

Per exemple:

Taxonomía de Bartle

Xavi Gaya, Wikipedia, 2019

Llistat de referències

Al final de tots els documents caldrà incloure sempre el llistat de totes les referències utilitzades, i per tant, estaran en forma de llista, i inclouran la informació ampliada de les cites que hem anat incloent en el cos del text, i les fonts d’informació utilitzades però no citades.

El format que s’espera trobar en el llistat ha d’incloure: l’autor (persona o entitat), el títol del lloc (llibre/blog/…), l’any de publicació (si el sabem), la data de consulta, i l’adreça web, si correspon.

Per exemple, les d’aquest document serien:

Introducció als sistemes informàtics

Introducció als sistemes informàtics

El món actual està plenament assistit per ordinadors, i podem trobar ordinadors en qualsevol àmbit, sigui en empreses d’enginyeria o construcció, i fins i tot, en instal·lacions ramaderes o agrícoles.

Els primers ordinadors moderns van ser construïts a mitjans del segle XX, coincidint amb la segona guerra mundial, i des de llavors no han parat d’evolucionar i implantar-se, fent-se un lloc de vital importància en l’actualitat, tant en l’espai tecnològic, com en el social.

Ús dels computadors

Els ordinadors són màquines de propòsit general, i això vol dir que una mateixa màquina, pot tenir múltiples aplicacions i propòsits, o sigui, que poden tenir diferents utilitats, en funció del lloc o les necessitats de qui l’ha d’utilitzar, i a diferència d’altres tecnologies com poden ser els cotxes, els televisors, els rentavaixelles, …, que tan sols serveixen per a una sola cosa.

Que els computadors tinguin diferents utilitats és gràcies al fet que són programables, o sigui, que poden executar programes que són els que atorguen una determinada utilitat o una altra a l’ordinador.

Algorisme vs Programa

Un programa és una sèrie d’instruccions que es donen a un ordinador perquè realitzi una funció determinada.

Un algorisme detalla els passos necessaris per a dur a terme una tasca determinada. Ens diu els passos a seguir i l’ordre en què s’han d’executar.

Com a exemple d’algorisme sempre s’utilitza les receptes de cuina. Una recepta de cuina no és més que un algorisme, que detalla pas a pas com s’ha de fer per aconseguir tenir un determinat plat cuinat:

Exemple:

  1. Ficar una paella al foc
  2. Tirar-hi un raig d’oli
  3. Quan l’oli està calent, trencar un ou i tirar-lo a la paella
  4. Posar-hi sal al gust
  5. Mentre l’ou no estigui prou fet, anar-hi tirant oli calent a sobre

Els algorismes poden fer-se amb llenguatge natural de les persones, o bé amb llenguatge esquemàtic més propi dels experts informàtics, ara bé, perquè l’entengui un ordinador, caldrà fer-lo amb un llenguatge de programació. Els llenguatges de programació són gramàtiques creades específicament perquè els ordinadors les puguin entendre i interpretar.

Quan un algorisme està escrit mitjançant un llenguatge de programació diem que és un programa.

Quan creem un programa mitjançant un llenguatge de programació, generalment ho fem gràcies a un llenguatge d’alt nivell, que vol dir que és un llenguatge creat per a ser fàcilment comprensible pels humans, i fàcilment «convertible o traduïble» en un llenguatge de baix nivell o llenguatge màquina. Per traduir-ho, normalment utilitzarem un compilador associat al mateix llenguatge d’alt nivell.

Referències Bibliogràfiques

  1. Peiron Guàrdia, M., Ribas i Xirgo, L., Sánchez Carracedo, F., Velasco González, A. J., & Costa Castelló, R. (2013). Fonaments de computadors, setembre 2011. Recuperat el 28 d’agost de 2019 de http://hdl.handle.net/10609/12901